Una cronovia singular: 11 de juny 2011

Al barri de la Bordeta hi havia una fàbrica tèxtil de nom Can Batlló que va funcionar des el 1878 fins al 1960 i que va fer fallida a conseqüència de la crisi del sector.

S'hi van instal·lar fins a més de 200 petites empreses, que un pla de reordenació del 1976 i un altre de reordenació del 2006 els obligava a traslladar-se per fer-hi habitatges, equipaments i zones verdes, però el recinte va quedar mig abandonat amb llargues disputes entre el veïnat, l’administració i els propietaris privats (entre ells una immobiliària vinculada a la família Batlló) que hi volia construir habitatges i els equipaments obligats. La situació es va encallar.

La gent del barri i del voltant (Sants, Hostafranchs, Badal i Font de la Guatlla) exigien que la totalitat dels terrenys es destinessin a equipaments, habitatges socials, zones verdes, horts urbans i cooperatives de producció. Es va organitzar en una agrupació anomenada Plataforma Can Batlló és per al barri.

Els veïns estaven disposats a ocupar aquests edificis si l'11 de juny del 2011 l'Ajuntament no havia iniciat un procés de transformació dels terrenys per obrir-los als veïns. Aquesta situació va portar a cedir unes naus anomenades Bloc 11 permetent l'entrada del veïnat en la data esmentada.

El Bloc 11 va a passar a ser una nau gestionada pels veïns on hi van obrir una via peatonal que rebé el nom de carrer 11 de juny del 2011.

Aquest nom no és un carrer oficial del nomenclàtor de Barcelona, sinó un nom popular/autogestionat dins el recinte. Això vol dir que la placa també és (o era) una peça simbòlica i reivindicativa, no necessàriament mantinguda per l’Ajuntament. El nom “carrer 11 de juny 2011” segueix viu dins Can Batlló.