Recents

1870. Roma (Itàlia). La presa de Roma.

La presa de Roma (20 de setembre de 1870) va implicar l'annexió de Roma al Regne d'Itàlia, i va decretar la fi dels Estats Pontificis i el poder temporal dels Papes. A l'any següent, la capital d'Itàlia es va moure des de Florència a Roma (Llei de 3 de febrer de 1871, n. 33).

Web: Wikipedia (en italià)

1870. Argentina. Assassinat de Justo José de Urquiza

L’11 d’abril recorda l’assassinat, l’any 1870, del general Justo José de Urquiza (1801-1870), primer president constitucional de la Confederació Argentina. Urquiza fou una figura clau en l’organització institucional del país després de la Constitució de 1853 i impulsà la colonització agrícola d’Entre Ríos. Morí assassinat al Palacio San José, situat a pocs quilòmetres de l’actual San Justo, en un dels episodis polítics més transcendents de la història argentina del segle XIX.

1850. Argentina. Mort del Libertador José de San Martín

El 17 d’agost commemora la mort, l’any 1850, del general José de San Martín (1778-1850), una de les figures cabdals de la independència sud-americana. Conegut com el Libertador, dirigí les campanyes militars que van permetre l’alliberament de l’Argentina, Xile i el Perú del domini espanyol. És considerat el pare de la pàtria argentina i un dels principals herois nacionals del país.

1801. Sant Justo, Entre Ríos, Argentina. Naixement de Justo José de Urquiza

El 18 d’octubre commemora el naixement, l’any 1801, del general Justo José de Urquiza, destacat militar i estadista argentí. Després de la batalla de Caseros (1852), impulsà la Constitució de 1853 i es convertí en el primer president de la Confederació Argentina. També fomentà la immigració i el desenvolupament de colònies agrícoles a Entre Ríos, contribuint decisivament al progrés de la regió.

1820. Argentina. Mor Manuel Belgrano. Dia de la Bandera Nacional.

Manuel Belgrano (Buenos Aires, 3 de juny de 1770 - 20 de juny de 1820) va ser un intel·lectual, advocat, economista, periodista, polític i militar de les Províncies Unides del Riu de la Plata, actual Argentina. Va participar en la guerra de la Independència i és el creador de la Bandera de l'Argentina.

1880. San Justo, Entre Ríos, Argentina. Fundació de San Justo

El 3 de març recorda la fundació oficial de la localitat de San Justo, l’any 1880. Segons la documentació històrica, la seva creació fou promoguda per Dolores Costa de Urquiza, vídua del general Justo José de Urquiza, i aprovada pel govern de la província d’Entre Ríos. La població es desenvolupà a l’entorn del Palacio San José, antiga residència del general, dins el procés de colonització agrícola que transformà la regió a finals del segle XIX.

1886. Mundial. La festa del Primer de Maig.

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.
Aquesta jornada de lluita pels drets dels Treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París al 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.
La campanya tingué molt d'èxit i, poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu.

Web: Viquipèdia

Web: l'Enciclopèdia

1816. Argentina. Dia de la Declaració d'Independència de l'Argentina.

En aquesta data en un congrès reunit a la ciutat de San Miguel de Tucumán es va proclamar la Declaració d'Independència de l'Argentina.

Web: Viquipèdia

Web: Wikipedia(español)

1962. Aigialeia, Longos (Grècia). El sacrifici dels veïns que van fer possible la nova carretera

El 22 d’agost de 1962, els habitants de Longos, a l’Acaia (Grècia), treballaven voluntàriament en les obres d’urbanització que havien d’acompanyar la construcció de la nova carretera d’accés al poble. Aquell projecte representava una aspiració llargament desitjada per la comunitat, que hi participava activament. Durant els treballs es va esfondrar un mur de contenció, causant la mort del mestre d’obres i de diversos treballadors. La tragèdia va commocionar profundament el poble i, en homenatge a les víctimes i al seu esforç col·lectiu per millorar Longos, el carrer principal porta el nom de 22 d’agost de 1962.