1850. Mort del Libertador José de San Martín
El 17 d’agost commemora la mort, l’any 1850, del general José de San Martín (1778-1850), una de les figures cabdals de la independència sud-americana. Conegut com el Libertador, dirigí les campanyes militars que van permetre l’alliberament de l’Argentina, Xile i el Perú del domini espanyol. És considerat el pare de la pàtria argentina i un dels principals herois nacionals del país.
1850. Mort del Libertador José de San Martín
El 17 d’agost commemora la mort, l’any 1850, del general José de San Martín (1778-1850), una de les figures cabdals de la independència sud-americana. Conegut com el Libertador, dirigí les campanyes militars que van permetre l’alliberament de l’Argentina, Xile i el Perú del domini espanyol. És considerat el pare de la pàtria argentina i un dels principals herois nacionals del país.
1850. Mort del Libertador José de San Martín
El 17 d’agost commemora la mort, l’any 1850, del general José de San Martín (1778-1850), una de les figures cabdals de la independència sud-americana. Conegut com el Libertador, dirigí les campanyes militars que van permetre l’alliberament de l’Argentina, Xile i el Perú del domini espanyol. És considerat el pare de la pàtria argentina i un dels principals herois nacionals del país.
1850. Mort del Libertador José de San Martín
El 17 d’agost commemora la mort, l’any 1850, del general José de San Martín (1778-1850), una de les figures cabdals de la independència sud-americana. Conegut com el Libertador, dirigí les campanyes militars que van permetre l’alliberament de l’Argentina, Xile i el Perú del domini espanyol. És considerat el pare de la pàtria argentina i un dels principals herois nacionals del país.
1887. Inici de les obres de portada de l'aigua a Gijón.
Font: Lluis Daza
Fecha de inauguración de las obras de traidas de aguas a Gijón/Xixón, acto solemne donde, según vemos en el acta del 13 de agosto de 1887, "no era obligado acudir de frac ni levita".
La fecha del acuerdo municipal para denominar esta calle así es del 23 de abril de 1980.
Nombre anterior de dicha calle fue Miguel Primo de Rivera (9 de junio de 1939), aunque ya anteriormente se denominaba 17 de agosto , reconocida de esta manera por el ayuntamiento desde el 4 de septiembre de 1.901.
1944. La ciutat va ser alliberada de l'ocupació nazi per les forces aliades.
1944. La ciutat va ser alliberada de l'ocupació nazi per les forces aliades.
1944. Aquest dia, sis persones van perdre la vida a Mervent assassinats pels nazis.
1126. Les restes mortals de Santa Àgata, natural de Catània, van ser recuperades de Constantinoble i donades al bisbe que les va dipositar a la Catedral de Catània.
Web: Viquipèdia
1920. La parròquia de São Mamede va ser creada en aquesta data. Es va erigir com a poble el 2003.