1994. Comarques del litoral i pre-litoral català (Catalunya). Inundacions.

Aquest dia les pluges van sobrepassar els 500 l per metre quadrat en alguns indrets. Van causar 9 morts i danys valorats en més de 90 milions d'euros.

Web: Anuaris.cat

Web: Gencat.cat

1936. Salomó (Catalunya). L'alcalde es lliura de l'execució.

Aquest nom deriva d'un episodi local que es va produir arrel dels fets revolucionaris com a reacció al cop d'estat feixista del juliol de 1936. Aleshores, Salomó ja havia desenvolupat una activitat industrial força remarcable, sobretot, gràcies a la fàbrica tèxtil Juan Creus. El senyor Creus havia estat alcalde de Salomó durant la dictadura de Primo de Rivera i era un destacat membre dels sectors més conservadors de la vila. Amb l'onada revolucionària va fugir del poble i es va refugiar a Barcelona. El cas és que fou capturat i se'n van demanar informes al Comitè Local, a qui fou realment lliurat. Sembla ser que havia de ser assassinat, però de retorn a Barcelona se les va empescar per fugir, i finalment, el 10 d'octubre va poder certificar la seva salvació (s'ignora si es va passar a la "Zona nacional"). Amb la victòria feixista el senyor Creus va ser designat nou alcalde, i les seves empreses van prosperar de manera impressionant. Es va fer una gran ampliació de l'espai de la fàbrica amb dues grans naus més, i el carrer particular entre les dues és, precisament, el passatge "10 d'octubre". No és un carrer públic sinó un passatge particular entre les naus de la fàbrica. També, a Salomó, des d'aleshores, el dia 10 d'octubre es va convertir en la segona festa major fins els anys 70, amb la mort del dictador i el restabliment de la democràcia. Ara ja no hi ha res de tot això, tot i que es conserva el nom del passatge, però com que no evoca res més que aquest fet local, i sense connotacions que afectin la "memòria històrica" tampoc no s'ha plantejat de canviar-ho, més que res per no ferir la sensibilitat dels descendents del senyor en qüestió.

1941. Bereldange (Luxemburg). Gest de valentia i coratge dels luxemburguesos.

Aquest dia de 1941 els alemanys van fer un cens de la població amb preguntes relatives a l'idioma, la nacionalitat i els país al que pertanyien. En una acció de solidaritat i de coratge allí on havien de respondre alemany la resposta fou luxemburguès. El cens va ser anul·lat però les persecucions, arrestos i execucions es van reprendre de valent.

Font: archives de la commune de Walferdange.
Le nom de la rue du X octobre à Bereldange a été retenu par les responsables politiques de la commune de Walferdange en souvenir du recensement de la population luxembourgeoise par les occupants allemands le 10 octobre 1941. Ce recensement comprenait aussi un formulaire avec 3 questions sur la nationalité, la langue et l'appartenance du pays auxquelles il faillait répondre par "allemand". Toutefois dans une action de solidarité exemplaire et courageuse les Luxembourgeois ont répondu par "luxembourgeois". Le recensement fut annulé mais les persécutions, arrestations et exécutions ont repris de plus bel.